Canvis i promeses

 

Diumenge passat es van obrir les urnes a Grècia amb unes expectatives de canvis radicals i promeses.  Tres dies després la victòria de Syriza encara és noticia de capçalera a moltes publicacions. Aleshores, si la setmana passada encara érem Charlie, aquesta som Grècia? L’ona expansiva hel·lena arribarà a Espanya?

Encara és d’hora per confirmar la teoria dominó, però la idea que es pugui trastocar l’estabilitat de l’Europa meridional és una de les conseqüències que més preocupen, tot i que cada país té la seva història i les seves particularitats.

Amb els resultats de diumenge Grècia ha dit no a les polítiques d’austeritat que venien de la troica. A mesos de les eleccions generals espanyoles, la pregunta és si aquí succeirà el mateix. “Ha tornat a sortir el sol a Grècia, un sol d’esperança”. El líder de Podemos, Pablo Iglesias, confia en que Espanya se sumi al radar grec i aposti pel canvi.

Però amb la victòria de Syriza no tot és esperança. La sortida de l’euro de Grècia és una altra conseqüència a tenir en compte. Expulsar Grecia de l’euro, com reclamen alguns dirigents alemanys, significaria condemnar a la misèria aquest país a més de posar en joc els 256.000 milions d’euros que deu a altres països europeus. Dels països creditors Espanya és el quart més exposat, amb 32.744 milions cedits. Tot i que la seva partida suposa més risc de contagi que no d’impacte econòmic pròpiament, el setmanari The Economist ha previst que això podria tenir una repercussió negativa de l’1,8% en el PIB de la resta de països de l’eurozona en 18 mesos.

Diumenge Grècia va fer “un històric tall de mànigues a l’establishment europeu”, tal i com vaticinava la Vanguardia una setmana abans i va recuperar la sobirania del poble grec. Però Alexis Tsipras és conscient del poder de les aliances i per sorpresa de molts va buscar suport en el seu antagonista: la dreta nacionalista de Grecs Independents. Tenint en compte això, potser refermar l’aliança amb Europa no és una idea tan descabellada.