Diumenge passat es van obrir les urnes a Grècia amb unes expectatives de
canvis radicals i promeses. Tres dies
després la victòria de Syriza encara és noticia de capçalera a moltes
publicacions. Aleshores, si la setmana passada encara érem Charlie, aquesta som
Grècia? L’ona expansiva hel·lena arribarà a Espanya?
Encara és d’hora per confirmar la teoria dominó, però la idea que es pugui
trastocar l’estabilitat de l’Europa meridional és una de les conseqüències que
més preocupen, tot i que cada país té la seva història i les seves particularitats.
Amb els resultats de diumenge Grècia ha dit no a les polítiques
d’austeritat que venien de la troica. A mesos de les eleccions generals
espanyoles, la pregunta és si aquí succeirà el mateix. “Ha tornat a sortir el
sol a Grècia, un sol d’esperança”. El líder de Podemos, Pablo Iglesias, confia en que Espanya se sumi al radar
grec i aposti pel canvi.
Però amb la victòria de Syriza no tot és esperança. La sortida de l’euro de
Grècia és una altra conseqüència a tenir en compte. Expulsar Grecia de l’euro,
com reclamen alguns dirigents alemanys, significaria condemnar a la misèria
aquest país a més de posar en joc els 256.000 milions d’euros que deu a altres
països europeus. Dels països creditors Espanya és el quart més exposat, amb
32.744 milions cedits. Tot i que la seva partida suposa més risc de contagi que
no d’impacte econòmic pròpiament, el setmanari The Economist ha previst que això
podria tenir una repercussió negativa de l’1,8% en el PIB de la resta de països
de l’eurozona en 18 mesos.
Diumenge Grècia va fer “un històric tall de mànigues a l’establishment europeu”, tal i com
vaticinava la Vanguardia una setmana abans i va recuperar la sobirania del
poble grec. Però Alexis Tsipras és conscient del poder de les aliances i per sorpresa
de molts va buscar suport en el seu antagonista: la dreta nacionalista de Grecs
Independents. Tenint en compte això, potser refermar l’aliança amb Europa no és
una idea tan descabellada.
